Perspectiva històrica

Tal vegada farà més de set anys, vaig començar l'aventura universitària, no sabia què em depararia, però ara puc dir que m'ha donat grans momemts, molts riures, situacions impossibes i el més important grans amic i "germans que no tinc".
Però avui vull parlar del Barça, com diu el títol d'aquest blog, fa set anys veniem de la pitjor època que es recordar en la història del Barça, recordo celebrar amb gran emoció i com si haguessim guanyat un titol una victoria contra el Madrid, amb gran gol de Xavi, ho vam celebrar instaurant la tradició de jugar el duro cada setmana, durant el final d'aquell curs ( que dur que va ésser). En aquell moment només teniem una Champions, des de aquest recent passat hem guanyat 5 lligues, 2 champions, un copa del rei, supercopes i som l'únic equip que hem guanyat en un any tots els títols que es poden guanyar.
Ho hem fet amb un estil característic, però no és la única manera de jugar i guanyar al futbol. Dic això perquè molts culers diuen que un equip no mereix la victòria perquè no tenia la pilots o no ha atacat, hi ha moltes maneres de jugar al futbol.
Lo important és poder estar dispotant aquests títols de manera regular, i no celebrar un quart lloc a la lliga.
Hem de mira on estem i d'on venim, i que la nostre glòria també ens la donen els nostres rivals, no ho oblidem perquè la història és un espiral, hem perdut una final però aquest equip ens en regalarà una altre en breu.

Ara i sempre preciós

Hi Covístics

Covístics, encara que hi hagi facebook podríem recuperar escriure el blog,, no?


El Preciós, més preciós que mai

Prova llibre

Ganas de ganar: HOLA SOLUCIÓN

Bones gent!! fa molt i molt que aquest bloc no s'escriu res, i pel que escriure ara no hauria de fer-ho.
Porto 1 hora i 45 minuts, mirant un concurs a la sexta anomenat Ganas de ganar, el concurs per guanyar 10000 euros, però que en guanyes només 500 i després fas un altre concurs, un panell impossible de resoldre. Els molt "pendejos" han ficat últimes 10 trucades, al no haver-hi guanyador fan conexió total fins ha arribar al guanyador, és a dir encara no se la solució.
El joc en qüestió és: suma tots els númes que hi ha en una imatge: 3+12-2-(3x4)+11x0+5-6x8=? en tibu alies projectes, que ja és master i a llarg termini doctor, hem deduït que l'interrogant és un 2. I el nostre número ja l'han dit i no és correcte.
El pitjor de tot és la presentadora, una tia que es pensa que és Pamela Anderson, amb uns pits tan grans que te l'esquena curvada, tot el rato dien Hola, solución?? tinc el cap ja menjat. El pitjor és que crec que no diran la solució en cap moment.

En fi, reconèc que hem estat apunt de trucar, senyal que ells fan la feina bé o que jo soc un ignorant.

Per cert, certes respotes les han dit 9 vegades, com 0, -8, 8, 88... Estic tan indignat amb el programa i amb mi mateix.

El Preciós

"Ahora a la Crisis le llaman Envidia"

Aquest era el titular del diari AS ahir, quan feien referència a una frase donant a entendre que el Barça es creu envidiat quan realment està en crisis... Doncs bé, l'Iker Casillas, ha dit:

Casillas: "Yo me cambiaba por el Barça"

Estimada premsa merengue.... mireu als vostres ídols com exemples, que tenen molta més decencia que tots vosaltres junts!! (Encara que sembli mentida) I deixeu de fer-vos palles mentals amb titulars que no toquen fins que la Lliga no estigui donada i beneïda!

Projectes

ADÉU RUBIANES

Com de costum he anat a llegir els diaris esportius i els nacionals i em trobo de cop amb la noticía de la mort d'en Pepe Rubianes. No se perquè però m'ha sabut molt de greu, més del normal, normalment quan escolto que s'ha mort algu per la tele, sigui famòs o no hem quedo indiferent, bàsicament perquè un s'acostuma a que tots els telenotícies només mori gent per tot arreu.
Em sap greu haver-me perdut les seves actuacions en directe, molta gent m'havia dit que valia la pena anar-hi però mai he pogut.
Recordare sempre com se li en va anar la olla el dia que va fer les grans declaracions sobre la unitat d'Espanya, i és qué te raó els polítics haurien d'esta pel que han d'estar, però aixís distreuen l'atenció de la seva incompetència.

Adéu Pepe, estiguis on estiguis.

Un refredat que val la pena

Ahir vaig anar al Camp Nou per presenciar in situ el partit que enfrontava el Barça amb el Numància. El resultat: 4-1 amb espectacle de Messi i Alves inclós. L'últim cop que vaig anar al Camp Nou hi jugava el Dream Team (versió 1.0) va ser un aborrit Barça-Tenerife que va acabar en un trist 1-0 amb gol de Bakero de rematada de cap després d'un córner, la seva especialitat.

Aquest cop he vist el Dream Team versió 3.0 i no em va decepcionar. És un espectacle veure'ls en directe. La combinació del seu joc amb l'ambient de l'estadi no té preu. I mira que va ser la entrada més pobre de tot l'any al Camp Nou, sobretot degut al temporal de vent i fred. Eus aquí que avui n'estic patint les conseqüències amb un refredat de cavall, però va valdre molt la pena.

Força Barça!

... ejem, paraula d'informàtic.